"Pa i Roses"

Recordar és reviure. Recordar una lluita és homenatjar qui la va protagonitzar. Recordar les lluites de tantes dones obreres a la fàbrica i després treballadores a casa aporta una energia necessària en el temps d’apatia que vivim. El 8 de març recordem la lluita contra la fam i l’explotació, la lluita i la mort de moltes dones treballadores. Que no sigui en va. Hi ha moltes històries d’heroïsme i exemples de dignitat a les lluites obreres. M’agradaria recordar la vaga de PA I ROSES de 1912 a Lawrence (Massachussets). Milers de dones (la majoria immigrants i menors d’edat, blanques i negres) es van aixecar contra la reducció de sou i per unes millors condicions de vida. “Pa i roses”. “El nostre cos vol pa, però el nostre cor necessita roses”. Un poema del també sindicalista James Oppenheim va acompanyar aquesta lluita.

Mentre marxem i marxem, a través d’un dia ple de bellesa,

un milió de cuines fosques i milers de grises filatures

són tocades per un sol radiant que apareix sobtat

ja que el poble ens sent cantar: “Pa i roses! Pa i roses!”

Mentre marxem i marxem, lluitem també pels homes,

ja que ells són fills de dones i els tornem a protegir maternalment.

Les nostres vides no seran explotades des del naixement fins a la mort.

Els cors pateixen gana, tant com els cossos: “Doneu-nos pa, però doneu-nos també roses!”

Mentre marxem i marxem, una munió de dones mortes

criden a través del nostre cant el seu antic reclam de pa.

Llurs esperits fatigats no van conèixer el petit art, l’amor i la bellesa.

“Sí, és pel pa que lluitem, però lluitem també per les roses!”

A mesura que marxem i marxem, portem amb nosaltres dies millors.

L’aixecament de les dones significa l’aixecament de la humanitat.

Prou de l’opressió del treball i dels dropos: deu que treballen perquè un reposi!

Volem compartir les glòries de la vida: “Pa i roses, pa i roses!”

Les nostres vides no seran explotades des del naixement fins a la mort.

Els cors pateixen gana, tant com els cossos: “Doneu-nos pa, però doneu-nos també roses!”

El 8 de març recordem la lluita de tantes dones pel pa i la dignitat, la lluita per la igualtat i la dignitat, la lluita pel benestar i la dignitat.

Iñaki Andrés 6 de març de 2011

Presentació com a candidat de l'Entesa

Benvolgudes i benvolguts,

Ara fa dotze anys es començà a forjar una opció de participació en la política municipal que va il·lusionar molts esparreguerins i esparreguerines: l’Entesa pel Progrés Municipal. Amb el lideratge d’en Xavier Sitjà es van unir les forces d’Iniciativa per Catalunya Verds, Independents d’Esparreguera i  moltes altres persones vinculades a diversos sectors i entitats. El compromís de tanta gent va fer possible un ampli suport. Amb la col·laboració de CiU i ERC vam governar i liderar la nostra vila durant 8 anys, donant un impuls fonamental a la vida ciutadana, a la participació política, a actuacions i serveis tan necessaris com imprescindibles.

Moltes coses quedaven per fer i moltes coses calia reforçar i mantenir. Els resultats electorals de 2007 ens van situar en una posició diferent. Vam debatre si convenia o no ser al govern amb un paper no tan protagonista com anys enrere o liderar una oposició de grups polítics molt diferents. En un debat intern, profund i respectuós, alguns crèiem i creiem que ens havíem de mantenir en el govern per responsabilitat, per contribuir a consolidar serveis, per aprofundir maneres de fer iniciades i per impulsar els projectes iniciats. Havíem d’estar a les dures i a les madures.

Els darrers anys, i ara mateix, han coincidit amb una època econòmica de crisi econòmica mundial, nacional i local. L’Entesa ha continuat treballant amb il·lusió malgrat les dificultats i els pocs mitjans. Hem mantingut una flama -petita sí, però flama- que ens permet encarar el futur amb coneixement, experiència i energia renovada.

A l’Entesa som gent normal, acostumada a treballar en diversos àmbits de la vila, sempre amb una gran generositat personal i de grup. Hem conegut èpoques millors, de més entusiasme i participació. Però estic segur que un nombre significatiu de persones necessiten una opció com la nostra en la vida municipal: una gent que no vol el poder pel poder ni per defensar interessos personals o de grup; una gent que encara creu que podem ajudar a transformar el nostre entorn i el nostre món per a fer-lo més igualitari, més just, més nostre i més bonic; una gent que, a més de la gestió inevitable de les coses del municipi, es compromet a treballar amb valors pe cohesionar el poble.

Per això i pel compromís adquirit en els últims anys, em poso a disposició de l’Entesa per liderar la coalició amb la vista posada en les eleccions municipals del maig de 2011. Amb il·lusió i rigor; compartint el debat, l’aprenentatge i la crítica. En la seguretat que la nostra opció és necessària i que si volem i ho creiem, podem continuar sent imprescindibles. Per això us convidem a l’acte de la meva presentació com a candidat de l’Entesa, que tindrà lloc aquest diumenge 27 de febrer a Can Pasqual a la 1 del migdia.