Entesa pel Progrés presenta tres mocions sobre les Retallades de Sanitat i la Reforma del PIRMI i per reclamar un referèndum sobre la reforma de la Constitució en el ple ordinari del mes de setembre

 

Davant la greu situació de crisi que estem patint la Generalitat no només està retallant els serveis sanitaris sinó que en ple mes d’agost canvia les mesures de pagament de la RMI als col•lectius més vulnerables. Segons paraules del Secretari d’ICV, Joan Herrera, "combatre el frau sí, millorar la gestió de les polítiques socials també, retallar i reduir les polítiques socials no".

Per aquests motius Entesa pel Progrés presenta dues mocions on es reflecteixen les polítiques de CiU del Govern de la Generalitat de privatitzacions de serveis i creant alarma a les famílies més vulnerables. Aquest govern que va fer bandera de ser els millors no tenen en compte als ciutadans i ciutadanes del nostre país. Darrera d’aquestes opcions hi ha una manera de fer i una determinada opció política, caracteritzada per la manca de sensibilitat social, pel canvi de paradigma en les polítiques socials i per una política classista.

Ser pobre, patir una situació d’exclusió social, no és cap delicte, sinó la conseqüència d’un model social que afavoreix l’exclusió i les desigualtats.

Mocions

També a última hora després de l'aprovació de la Reforma de la Constitució amb els vots de PPSOE, sense prèvia consulta ciutadana Entesa pel Progrés també va presentar una moció per reclamar un referèndum sobre la reforma de la Constitució.

Per una Banca Ètica

Els avenços socials estan fets de grans moviments i de petits gestos. És com la força del mar, que suma la força inapreciable de cada petita gota d’aigua. Cap gota és imprescindible, però totes són necessàries.

S’ha instal·lat entre nosaltres la idea que les coses són com són i no es poden canviar. Ni tan sols és una idea. És una actitud tan interioritzada, tan païda, que ni la pensem. Vivim així, i freqüentment només repetim el que sentim repetir. A qui li interessa que sigui així?

Per exemple els bancs. Gairebé tothom els utilitzem. És ben sabut que gran part de la crisi actual prové d’idees falses sobre el creixement, d’una avarícia sense límits i d’una gestió errònia dels riscos. Els bancs, amb gran responsabilitat en la situació actual, són rescatats amb diners públics i aquí no passa res. Cap gran directiu ha dimitit, continuen amb sous immorals i a sobre ens diuen que ens estrenyem el cinturó. No és nou. Ja deia Karl Marx que “...Des del principi, els grans bancs, engalanats amb rètols nacionals, no eren més que societats d'especuladors privats que es posaven al costat dels governs...” Estem veiem la mateixa pel·lícula.

Necessitem una banca transparent, que inverteixi els diners que li confia la gent en projectes personals, empresarials, culturals, socials o mediambientals raonables i que tinguin sentit per a tota la humanitat, no només per qui vulgui guanyar molts diners ràpidament. NECESSITEM UNA BANCA ÈTICA. N’hi ha molts d’aquests projectes que a més a més són rendibles, no exploten els treballadors, contribueixen al benestar i al creixement de persones i grups socials, i són sostenibles. Hi ha molta gent en el món (petites gotes d’aigua) que fan força per la igualtat, per l’alliberament de la pobresa i l’opressió -pròpies o d’altres-, per l’equitat entre homes i dones.

També hi ha molta gent que lluita tan sols per la supervivència i hem vist com en molts països (pobres i no tant) estan funcionant molt bé propostes com les dels microcrèdits. Fins i tot al seu primer impulsor, Muhammad Yunus, li van donar un Premi Nobel. El secret? No només el tamany, sinó el control, la transparència, la proximitat, l’acompanyament. Una ètica de les relacions econòmiques. Sí, hi ha altres maneres de fer les coses. Podem buscar-les o inventar-les. Podem compartir-les. Podem.

A l’Entesa ens plantegem la necessitat de buscar altres maneres de treballar amb els diners (pagaments, préstecs, estalvis...). Cadascú a casa seva veurà què pot fer. Però segur que també podem gestionar diferent els diners col·lectius. Per això

comencem a fer-ho amb la nostra petita economia de grup. Per això portem al nostre programa la proposta que l’Ajuntament d’Esparreguera comenci a treballar amb la BANCA ÈTICA que actualment existeix al país*. Primer de a poc. Però que vagi creixent i unint-se a altres persones, grups i institucions que també ho estan fent. Som només una gota, però una gota necessària.

*A Catalunya existeixen dues entitats de banca Ètica reconegudes internacionalment i que compleixen uns codis ètics i de solvència molt estrictes: TRIODOS BANK  i FIARE

Canvi model energètic i energies renovables

Els humans aprenem poc de l’experiència. Ensopeguem dues vegades a la mateixa pedra. I tres, i ...

Fa poc teníem la bombolla immobiliària. Hom comprava amb la certesa de poder vendre després més car i fer un bon negoci. La banca, sobretot als USA, però també aquí, feia préstecs hipotecaris amb gran alegria. De tant en tant algú aixecava una mica la veu: “Això no va bé”. Després, ja hem vist el que ha passat i estem sentint contínuament: “Ja ho deia jo”, “Es veia venir”, “Com és que les administracions no van fer res?”...

Ara estem veient la crisi energètica que se’ns ve a sobre: esgotament dels combustibles fòssils com el carbó i el petroli; riscos en el transport amb petroliers, gasoductes...; efecte hivernacle i canvi climàtic; riscos nuclears -la mineria de l’urani, les pròpies centrals, el descontrol dels seus residus, la incapacitat tècnica de solucionar problemes greus que apareixen cada pocs anys...-; control dels preus dels combustibles per part d’uns quants poderosos...

Els partits i les organitzacions verds i d’esquerra, com Iniciativa i l’Entesa, creiem que aquest serà un dels grans problemes del futur immediat. Hem de canviar de model energètic tot lluitant per aconseguir:

-        obtenir l’energia de fonts no contaminants i renovables (vent, sol, biomassa, hidràulica, geotèrmica i altres);

-        tenir autonomia i no dependre d’altres països ni en el combustible (petroli, gas, biodiesel, urani, etc., ni en la tecnologia;

-         reduir els desplaçaments -habitatge i treball propers- i augmentar i millorar el transport col·lectiu;

-        estalviar en despesa energètica amb una vida més senzilla i sense tantes necessitats creades artificialment que augmenten el consum però no la qualitat de vida.

Lluitem per exigir a les administracions superiors polítiques que impulsin la sostenibilitat dels recursos energètics, però tot això no serà efectiu si paral·lelament no canviem d’hàbits de consum en desplaçament (més transports públics), consum domèstic (reduint il·luminacions, moderant l’ús d’electrodomèstics i climatitzacions, etc.). Res no serà possible sense l’aportació petita de cadascun de nosaltres.

Et convido a pensar en tres accions que pots fer a casa, a la feina i a Esparreguera en general per avançar cap a l’estalvi energètic i les energies renovables.

Et convido, sobretot, a posar-les en pràctica i comentar-les amb altra gent.

Iñaki Andrés Garralaga