Com afecten les retallades de CiU i del PSOE a la població d’Esparreguera

A l’Entesa veiem amb preocupació les retallades socials dels governs de CiU i del PSOE i les que vol impulsar el PP. Per estalviar s’ha de gastar menys, fins aquí d’acord. La pregunta és: a qui afecten les retallades? Vejam alguns exemples.

A les subvencions a la BANCA? Nooo! S’injecten milers de milions d’euros als bancs no perquè circulin (préstecs, o avalin a les PIMES...) sinó perquè tinguin reserves “per si de cas”. O sigui, que els bancs estiguin bé, encara que la gent estigui malament.

Afecten als concerts educatius amb els centres privats? Nooo! Diuen “Tothom té dret a rebre educació gratuïta”. D’acord, però no diuen que per a moltes famílies una EDUCACÍÓ PÚBLICA de qualitat és l’única oportunitat de millora social. Per contra, hi ha un gran nombre de centres privats i concertats a Catalunya reservats a la pràctica, a famílies que no només poden pagar sinó que a més volen pagar per no barrejar-se amb la majoria.

A les grans fortunes del país? Nooo! Eliminen l’impost de successions amb l’excusa d’afavorir a tothom, quan en realitat aquest impost ja estava eliminat per a la majoria de gent. A partir del mes d’abril també s’eliminarà per a les grans fortunes.

I podríem seguir parlant de les retallades en SANITAT (menys hospitals, menys operacions, menys personal als ambulatoris...), o en AJUTS SOCIALS (retallades de la llei de Dependència, ja no s’atorgarà el grau I, al suport a famílies nombroses o monoparentals, a les beques de menjador escolar, a l’atur de llarga durada), o en el TRANSPORT PÚBLIC (menys línies de metro), o en SEGURETAT (menys mossos d’esquadra), o a la GENT JOVE (augment de les taxes de formació en màsters, formació professional de grau superior, impostos per accedir a l’habitatge...)

De moment les nostres escoles i instituts tenen menys dotació formativa i de funcionament menys places de professorat; no està clar si es farà el nou hospital previst a Martorell; o les altres construccions previstes tan en tema sanitari, com educatiu, com de seguretat, augmentant l’atur de més persones. Moltes famílies ja no tindran ajut de menjador que venien derivats dels Consells Comarcals, això sí, a certes escoles d’èlit de Catalunya l’ensenyament els sortirà més barat gràcies als nous concerts. Cada vegada més moltes famílies han de renunciar al pis al que pensaven que tenien dret i a sobre l’han de continuar pagant. Gràcies a que no s’ha volgut modificar la regulació hipotecària incorporant la dació en pagament amb lliurament de l'habitatge hipotecat i cancel·lació de la part pendent del deute.

Hi ha a més a més un aspecte pervers que es cola en el raonament de l’estalvi i l’eficiència i és que sembla que abans es llençaven els diners o que en el fons certes coses no eren prioritàries. L’educació pública de qualitat, la sanitat per a tothom en igualtat de condicions, el benestar de famílies que han d’atendre els fills o persones dependents... Un LUXE. Què és això que les classes treballadores visquin bé? On s’ha vist?

Darrera de les retallades sempre hi ha el patiment de molta gent. Volem continuar al seu costat i lluitar junts per un repartiment més just i equitatiu de la riquesa. No és temps de resignació sinó de denúncia i de lluita.

Entesa: Governar amb més experiència i la mateixa il·lusió

L’altra Primavera de l'Entesa

L’arribada de l’Entesa al govern municipal el 1999 va suposar un revulsiu i una alenada d’aire fresc. Juntament amb CiU i ERC vam encarar un necessari període de transformació. Molts serveis, equipaments i maneres de treballar més modernes i obertes són d’aquesta època. Òbviament, també hi havia coses aprofitables que venien del passat i també van quedar prou coses sense fer o que necessitaven millorar molt. Els darrers anys han estat especialment complexes: han mostrat la feblesa d’algunes formes de gestió, però també la solidesa i la necessitat de serveis que ara ningú discuteix. De fet, tothom diu que s’ha d’estalviar, però no hi ha propostes serioses d’eliminar res.

Vivim un hivern dur, no pas el meteorològic, que ens ha acaronat amb prou bonança. És l’hivern de la situació econòmica i de canvi de valors que afecta cada dia més gent.

 . La primera, que no podem deslligar les polítiques locals de les polítiques globals. No som una illa. Fugim de localismes: només m’importa Esparreguera, el meu barri, el meu gual. Jo estimo Esparreguera i la resta no m’importa. L’estima per Esparreguera no només no és excloent, sinó que no es pot deslligar del destí de la resta del món. No podem fer coses que ens beneficien però que perjudiquen fora; no podem guanyar si tots no guanyem; necessitem estar vinculats a les lluites d’altres homes i dones que, és un tòpic però és veritat, actuen localment però pensen globalment. Benvinguda la col·laboració amb les Enteses, amb Iniciativa, amb els partits i formacions que defensen les classes socials més desfavorides tot lluitant per la igualtat.

. La segona, que la crisi que vivim ens obliga a replantejar-nos les accions, però no les polítiques en què creiem. Potser a ser realistes en les expectatives però no a renunciar a treballar per un model de serveis públics, per l’equitat, el benestar i la cohesió social, per la sostenibilitat del planeta.

           

. La tercera és una continuació de l’anterior: no es tracta de sortir de la crisi en el sentit de tornar a estar com abans com si aquí no hagués passat res. Ha passat que hem vist que el model de vida que tenim és injust, insostenible i a més a més molt fràgil. Per tant, hem de canviar de model de societat, hem de canviar de direcció i explorar altres accions que fins ara eren marginals o les vèiem com de temps passats: economia basada en intercanvis més directes, sense intermediaris que donen força a l’especulació financera; economia del valor real i dels valors ètics; organització social basada en relacions de cooperació mútua i solidaritat; etc. Hem d’estar atents i propers a moviments que plantegen alternatives a les més comunes, que afronten amb creativitat els reptes quotidians. Hem de ser agosarats i estar propers a col·lectius agosarats.

. La quarta, més que mai, quan veiem desmuntar tantes conquestes socials i com sovint s’accepta amb resignació el discurs dels poderosos (no ho oblidem, els responsables de les desigualtats i de la crisi), que cal practicar els valors derivats de la ira: l’enuig, l’”enfado”, la reivindicació, la no resignació, la insolència, el plantar cara, el predicar en el desert, el insistir a temps i a destemps en assenyalar com les polítiques de la dreta ataquen els col·lectius més desafavorits. Potser ens havíem acostumat a què ens donessin les coses i ara hem de tornar a lluitar per elles.

 

Torna la dreta a la Generalitat. Ja veiem les solucions de CiU per la crisi: retallar prestacions socials,  educatives, sanitàries i de seguretat (no fer-se càrrec de 30.000 persones que tenen dret a la llei de dependència,  menys mestres i centres educatius, menys metges, ambulatoris i hospitals i menys mossos. Des de l’ENTESA creiem que per afrontar la crisi no podem deslligar les polítiques locals de les polítiques globals: el benestar des que vivim a Esparreguera depèn en gran part de les polítiques que  ens arriben de més amunt. Sabem que la crisi que vivim ens obliga a replantejar-nos les accions, però no les polítiques en què creiem. Potser a ser realistes en les expectatives però no a renunciar a treballar per un model de serveis públics, per l’equitat, el benestar i la cohesió social, per la sostenibilitat del planeta. Per a això hem de canviar de model de societat, hem de fomentar una economia de valor real i valors ètics, una organització social basada en relacions de cooperació mútua i solidaritat, atents a propostes alternatives de gestió dels intercanvis econòmics i socials. Potser ens havíem acostumat a què ens donessin les coses. Ara hem de tornar a lluitar per elles, a reivindicar, a no resignar-nos. En aquesta lluita ens trobareu a l’ENTESA ara, a les eleccions municipals de maig i després de les eleccions.