Els avenços socials estan fets de grans moviments i de petits gestos. És com la força del mar, que suma la força inapreciable de cada petita gota d’aigua. Cap gota és imprescindible, però totes són necessàries.
S’ha instal·lat entre nosaltres la idea que les coses són com són i no es poden canviar. Ni tan sols és una idea. És una actitud tan interioritzada, tan païda, que ni la pensem. Vivim així, i freqüentment només repetim el que sentim repetir. A qui li interessa que sigui així?
Per exemple els bancs. Gairebé tothom els utilitzem. És ben sabut que gran part de la crisi actual prové d’idees falses sobre el creixement, d’una avarícia sense límits i d’una gestió errònia dels riscos. Els bancs, amb gran responsabilitat en la situació actual, són rescatats amb diners públics i aquí no passa res. Cap gran directiu ha dimitit, continuen amb sous immorals i a sobre ens diuen que ens estrenyem el cinturó. No és nou. Ja deia Karl Marx que “...Des del principi, els grans bancs, engalanats amb rètols nacionals, no eren més que societats d'especuladors privats que es posaven al costat dels governs...” Estem veiem la mateixa pel·lícula.
Necessitem una banca transparent, que inverteixi els diners que li confia la gent en projectes personals, empresarials, culturals, socials o mediambientals raonables i que tinguin sentit per a tota la humanitat, no només per qui vulgui guanyar molts diners ràpidament. NECESSITEM UNA BANCA ÈTICA. N’hi ha molts d’aquests projectes que a més a més són rendibles, no exploten els treballadors, contribueixen al benestar i al creixement de persones i grups socials, i són sostenibles. Hi ha molta gent en el món (petites gotes d’aigua) que fan força per la igualtat, per l’alliberament de la pobresa i l’opressió -pròpies o d’altres-, per l’equitat entre homes i dones.
També hi ha molta gent que lluita tan sols per la supervivència i hem vist com en molts països (pobres i no tant) estan funcionant molt bé propostes com les dels microcrèdits. Fins i tot al seu primer impulsor, Muhammad Yunus, li van donar un Premi Nobel. El secret? No només el tamany, sinó el control, la transparència, la proximitat, l’acompanyament. Una ètica de les relacions econòmiques. Sí, hi ha altres maneres de fer les coses. Podem buscar-les o inventar-les. Podem compartir-les. Podem.
A l’Entesa ens plantegem la necessitat de buscar altres maneres de treballar amb els diners (pagaments, préstecs, estalvis...). Cadascú a casa seva veurà què pot fer. Però segur que també podem gestionar diferent els diners col·lectius. Per això
comencem a fer-ho amb la nostra petita economia de grup. Per això portem al nostre programa la proposta que l’Ajuntament d’Esparreguera comenci a treballar amb la BANCA ÈTICA que actualment existeix al país*. Primer de a poc. Però que vagi creixent i unint-se a altres persones, grups i institucions que també ho estan fent. Som només una gota, però una gota necessària.
*A Catalunya existeixen dues entitats de banca Ètica reconegudes internacionalment i que compleixen uns codis ètics i de solvència molt estrictes: TRIODOS BANK i FIARE
