Per una Banca Ètica

Els avenços socials estan fets de grans moviments i de petits gestos. És com la força del mar, que suma la força inapreciable de cada petita gota d’aigua. Cap gota és imprescindible, però totes són necessàries.

S’ha instal·lat entre nosaltres la idea que les coses són com són i no es poden canviar. Ni tan sols és una idea. És una actitud tan interioritzada, tan païda, que ni la pensem. Vivim així, i freqüentment només repetim el que sentim repetir. A qui li interessa que sigui així?

Per exemple els bancs. Gairebé tothom els utilitzem. És ben sabut que gran part de la crisi actual prové d’idees falses sobre el creixement, d’una avarícia sense límits i d’una gestió errònia dels riscos. Els bancs, amb gran responsabilitat en la situació actual, són rescatats amb diners públics i aquí no passa res. Cap gran directiu ha dimitit, continuen amb sous immorals i a sobre ens diuen que ens estrenyem el cinturó. No és nou. Ja deia Karl Marx que “...Des del principi, els grans bancs, engalanats amb rètols nacionals, no eren més que societats d'especuladors privats que es posaven al costat dels governs...” Estem veiem la mateixa pel·lícula.

Necessitem una banca transparent, que inverteixi els diners que li confia la gent en projectes personals, empresarials, culturals, socials o mediambientals raonables i que tinguin sentit per a tota la humanitat, no només per qui vulgui guanyar molts diners ràpidament. NECESSITEM UNA BANCA ÈTICA. N’hi ha molts d’aquests projectes que a més a més són rendibles, no exploten els treballadors, contribueixen al benestar i al creixement de persones i grups socials, i són sostenibles. Hi ha molta gent en el món (petites gotes d’aigua) que fan força per la igualtat, per l’alliberament de la pobresa i l’opressió -pròpies o d’altres-, per l’equitat entre homes i dones.

També hi ha molta gent que lluita tan sols per la supervivència i hem vist com en molts països (pobres i no tant) estan funcionant molt bé propostes com les dels microcrèdits. Fins i tot al seu primer impulsor, Muhammad Yunus, li van donar un Premi Nobel. El secret? No només el tamany, sinó el control, la transparència, la proximitat, l’acompanyament. Una ètica de les relacions econòmiques. Sí, hi ha altres maneres de fer les coses. Podem buscar-les o inventar-les. Podem compartir-les. Podem.

A l’Entesa ens plantegem la necessitat de buscar altres maneres de treballar amb els diners (pagaments, préstecs, estalvis...). Cadascú a casa seva veurà què pot fer. Però segur que també podem gestionar diferent els diners col·lectius. Per això

comencem a fer-ho amb la nostra petita economia de grup. Per això portem al nostre programa la proposta que l’Ajuntament d’Esparreguera comenci a treballar amb la BANCA ÈTICA que actualment existeix al país*. Primer de a poc. Però que vagi creixent i unint-se a altres persones, grups i institucions que també ho estan fent. Som només una gota, però una gota necessària.

*A Catalunya existeixen dues entitats de banca Ètica reconegudes internacionalment i que compleixen uns codis ètics i de solvència molt estrictes: TRIODOS BANK  i FIARE

Canvi model energètic i energies renovables

Els humans aprenem poc de l’experiència. Ensopeguem dues vegades a la mateixa pedra. I tres, i ...

Fa poc teníem la bombolla immobiliària. Hom comprava amb la certesa de poder vendre després més car i fer un bon negoci. La banca, sobretot als USA, però també aquí, feia préstecs hipotecaris amb gran alegria. De tant en tant algú aixecava una mica la veu: “Això no va bé”. Després, ja hem vist el que ha passat i estem sentint contínuament: “Ja ho deia jo”, “Es veia venir”, “Com és que les administracions no van fer res?”...

Ara estem veient la crisi energètica que se’ns ve a sobre: esgotament dels combustibles fòssils com el carbó i el petroli; riscos en el transport amb petroliers, gasoductes...; efecte hivernacle i canvi climàtic; riscos nuclears -la mineria de l’urani, les pròpies centrals, el descontrol dels seus residus, la incapacitat tècnica de solucionar problemes greus que apareixen cada pocs anys...-; control dels preus dels combustibles per part d’uns quants poderosos...

Els partits i les organitzacions verds i d’esquerra, com Iniciativa i l’Entesa, creiem que aquest serà un dels grans problemes del futur immediat. Hem de canviar de model energètic tot lluitant per aconseguir:

-        obtenir l’energia de fonts no contaminants i renovables (vent, sol, biomassa, hidràulica, geotèrmica i altres);

-        tenir autonomia i no dependre d’altres països ni en el combustible (petroli, gas, biodiesel, urani, etc., ni en la tecnologia;

-         reduir els desplaçaments -habitatge i treball propers- i augmentar i millorar el transport col·lectiu;

-        estalviar en despesa energètica amb una vida més senzilla i sense tantes necessitats creades artificialment que augmenten el consum però no la qualitat de vida.

Lluitem per exigir a les administracions superiors polítiques que impulsin la sostenibilitat dels recursos energètics, però tot això no serà efectiu si paral·lelament no canviem d’hàbits de consum en desplaçament (més transports públics), consum domèstic (reduint il·luminacions, moderant l’ús d’electrodomèstics i climatitzacions, etc.). Res no serà possible sense l’aportació petita de cadascun de nosaltres.

Et convido a pensar en tres accions que pots fer a casa, a la feina i a Esparreguera en general per avançar cap a l’estalvi energètic i les energies renovables.

Et convido, sobretot, a posar-les en pràctica i comentar-les amb altra gent.

Iñaki Andrés Garralaga

Com afecten les retallades de CiU i del PSOE a la població d’Esparreguera

A l’Entesa veiem amb preocupació les retallades socials dels governs de CiU i del PSOE i les que vol impulsar el PP. Per estalviar s’ha de gastar menys, fins aquí d’acord. La pregunta és: a qui afecten les retallades? Vejam alguns exemples.

A les subvencions a la BANCA? Nooo! S’injecten milers de milions d’euros als bancs no perquè circulin (préstecs, o avalin a les PIMES...) sinó perquè tinguin reserves “per si de cas”. O sigui, que els bancs estiguin bé, encara que la gent estigui malament.

Afecten als concerts educatius amb els centres privats? Nooo! Diuen “Tothom té dret a rebre educació gratuïta”. D’acord, però no diuen que per a moltes famílies una EDUCACÍÓ PÚBLICA de qualitat és l’única oportunitat de millora social. Per contra, hi ha un gran nombre de centres privats i concertats a Catalunya reservats a la pràctica, a famílies que no només poden pagar sinó que a més volen pagar per no barrejar-se amb la majoria.

A les grans fortunes del país? Nooo! Eliminen l’impost de successions amb l’excusa d’afavorir a tothom, quan en realitat aquest impost ja estava eliminat per a la majoria de gent. A partir del mes d’abril també s’eliminarà per a les grans fortunes.

I podríem seguir parlant de les retallades en SANITAT (menys hospitals, menys operacions, menys personal als ambulatoris...), o en AJUTS SOCIALS (retallades de la llei de Dependència, ja no s’atorgarà el grau I, al suport a famílies nombroses o monoparentals, a les beques de menjador escolar, a l’atur de llarga durada), o en el TRANSPORT PÚBLIC (menys línies de metro), o en SEGURETAT (menys mossos d’esquadra), o a la GENT JOVE (augment de les taxes de formació en màsters, formació professional de grau superior, impostos per accedir a l’habitatge...)

De moment les nostres escoles i instituts tenen menys dotació formativa i de funcionament menys places de professorat; no està clar si es farà el nou hospital previst a Martorell; o les altres construccions previstes tan en tema sanitari, com educatiu, com de seguretat, augmentant l’atur de més persones. Moltes famílies ja no tindran ajut de menjador que venien derivats dels Consells Comarcals, això sí, a certes escoles d’èlit de Catalunya l’ensenyament els sortirà més barat gràcies als nous concerts. Cada vegada més moltes famílies han de renunciar al pis al que pensaven que tenien dret i a sobre l’han de continuar pagant. Gràcies a que no s’ha volgut modificar la regulació hipotecària incorporant la dació en pagament amb lliurament de l'habitatge hipotecat i cancel·lació de la part pendent del deute.

Hi ha a més a més un aspecte pervers que es cola en el raonament de l’estalvi i l’eficiència i és que sembla que abans es llençaven els diners o que en el fons certes coses no eren prioritàries. L’educació pública de qualitat, la sanitat per a tothom en igualtat de condicions, el benestar de famílies que han d’atendre els fills o persones dependents... Un LUXE. Què és això que les classes treballadores visquin bé? On s’ha vist?

Darrera de les retallades sempre hi ha el patiment de molta gent. Volem continuar al seu costat i lluitar junts per un repartiment més just i equitatiu de la riquesa. No és temps de resignació sinó de denúncia i de lluita.